PERIFERICS

3 Esbrina què és la UCP. Enumera els elements que la componen i descriu quines funcions fa.
Unitat central de procés (UCP): s’encarrega del control de l’ordinador, processant instruccions per a això. Hi podem distingir:

— Unitat aritmeticològica (UAL): s’encarrega del processament de dades i permet fer operacions simples, com ara suma, resta i desplaçament.

— Unitat de control (UC): s’encarrega de dur a terme el control, és a dir, de generar els senyals necessaris per activar els elements de l’ordinador en funció de les instruccions.

— Registres: memòria interna del processador que proporciona les dades a la unitat aritmeticològica i en la qual aquesta emmagatzema el resultat de les seves operacions.

4 Descobreix quins processadors s’estan instal·lant actualment en els ordinadors que es

venen a les botigues d’informàtica.
5 Explica quina és la funció dels perifèrics i com els classificaries?

• Perifèrics d’entrada: són dispositius que permeten que l’usuari introdueixi informació a l’ordinador (les dades fl ueixen des del perifèric cap a l’ordinador). Alguns exemples de perifèrics d’entrada són: teclat, ratolí, escàner, micròfon o càmera digital.




• Perifèrics de sortida: són dispositius que usa l’ordinador per mostrar els resultats a l’usuari (extreure la informació); és a dir, les dades flueixen des de l’ordinador cap a l’exterior. Alguns exemples de perifèrics de sortida són: monitor, impressora, plòter o altaveus.

• Perifèrics d’entrada i sortida: compleixen les funcions d’enviar i rebre dades a l’ordinador, o des d’ell. Hi ha alguns perifèrics d’entrada i sortida que s’anomenen d’emmagatzematge (fi g. 1.7). Alguns exemples de perifèrics d’entrada/sortida són: mòdem, discos fl exibles, llapis de memoria, USB, targeta de xarxa, targeta de so, etcètera.




Mouse-fan: modern ratolí òptic USB amb la superfície plena de perforacions per on surt aire fred, generat per un ventilador intern, la qual cosa impedirà que et suï la mà davant de l'ordinador. Disseny totalment exclusiu, disposa d'un interruptor en un lateral per a desconnectar el ventilador quan no et faci falta, la roda de scroll s'encén amb un led de color blau. Preu: 11.09 iva inc.


BN OkiOffice 2530






Características destacadas:






- Imprime y copia a 16 ppm


- Resolución 600 x 600


- Escáner con ADF de 50 páginas


- Fax Super G3


- Lenguaje de impresión basado en Host


- Conectividad USB 2.0


- Bandejas de Papel: 250 hojas + bypass…


QWERTY Teclado keyboard para Dell Latitude D500/D505


Descripción:


- 100% Nuevo y de alta calidad.


- Color:se muestra como la foto.


- Es fácil de instalar.


- El teclado es con distribución de teclas en us.






































































6 Com es pot classificar el software? Quines diferències trobes entre els diferents grups?

Dins del software podem fer la classificació següent:
• Software de sistema: aïlla en la mesura del possible els detalls específics de l’ordinador particular. Aquest grup de programes és constituït principalment per:
— Sistema operatiu: és la base software de qualsevol ordinador, permet treballar amb l’ordinador i s’hi instal·la la resta de tipus de software.
— Drivers o controladors de dispositius: programes que permeten que el sistema operatiu es comuniqui amb els perifèrics.
• Software de desenvolupament: programes que permeten crear altres programes (eines que ajuden un programador a escriure un software nou). Se solen conèixer amb el nom de llenguatges de programació i n’hi ha una multitud en l’actualitat (per exemple: Java, C##, C++, Pascal, Cobol, PHP, ASP, etcètera).



• Software d’aplicació: programes que s’executen sobre el software de sistema i permeten que els usuaris facin tasques específiques (processadors de textos, bases de dades, fulls de càlcul, presentacions, Internet, compressors, programes educatius, finances, etcètera).


7 Amplia la informació sobre les aplicacions que apareixen en «Software d’aplicació» i que no coneixes.El software d’aplicació és el que fa que l’ordinador coopere amb l’usuari en la realització de feines com gestionar comptabilitat o escriure un text com aquest. La diferencia entre els programes d’aplicació i els sistemes es troba en que el sistema ajuda a l’usuari a relacionar-se amb la màquina i fer un ús més còmode de l’ordinador i els d’aplicació són programes que ajuden al usuari a fer les feines que hem dit abans.



A aquest software d’aplicació es pot veure com pot ajudar un ordinador a fer les activitats humanes, ja que la màquina allibera a l’usuari de feines repetitives. Els programadors d’aplicacions, a diferència de programes de sistemes, no necessiten conèixer a fons el mode de funcionament intern del hardware.


Sols coneixent les necessitats d’informació de les seues aplicacions i com utilitzar el sistema operatiu per aconseguir satisfer estes necessitats. Els sues programes tenen que ser independents del hardware específic que s’utilitze i tenen que ser transportats sense grans problemes d’adaptació a altres ordinadors i altres entorns operatius.


Dins dels programes d’aplicació podem fer distincions entre aplicacions verticals, de finalitat específica per a un tipus determinat d’usuaris, segons les seues professions, i aplicacions horitzontals, d’utilitat per a una ampla gama d’usuaris de qualsevol tipus.

QUE ÉS LA INFORMATICA?

QUÈ ÉS LA INFORMÀTICA?

La Informàtica és la ciència o tècnica relativa a la tecnologia que estudia el tractament automàtic de la informació utilitzant dispositius electrònics i sistemes computacionals. Aquests sistemes consten d'uns components físics, anomenats maquinari o hardware, i d'uns components lògics o formals, anomenats programari o software. Els components físics són constituïts per l'ordinador, element que efectua pròpiament el tractament de les dades (o sigui, les operacions aritmètiques i lògiques), i l'equip perifèric, conjunt de màquines que proporcionen a l'ordinador l'entrada, l'emmagatzematge i la sortida. La informàtica dissenya els elements constituents de l'estructura lògica o arquitectura de l'ordinador i de l'equip perifèric. Posteriorment foren creats els diversos llenguatges simbòlics, atesa la impossibilitat de programar en el codi intern de l'ordinador. Les etapes que l'usuari d'un sistema de tractament de dades ha de seguir per posar a punt una feina són l'anàlisi informàtica, la programació i les proves. Les tasques que pot efectuar un ordinador són molt variades. En el sector bancari, agilitza la gestió de comptes corrents i de valors; en el sector públic, manté grans fitxers d'habitants o de registre de la propietat. Cal esmentar també les aplicacions en el camp mèdic, en l'ensenyament, etc.

HISTÒRIA DE LA INFORMÀTICA.

1975

El primer computador personal reconegut com a tal. L'usuari interactuava per mitjà d'interruptors muntats al front de l'equip, i uns díodes lluminosos servien per llegir la sortida de dades en forma binària. Costava 400 dòlars, i el monitor i el teclat calia comprar-los separadament. Es funda Microsoft en fer un interpretador BASIC per a aquesta màquina.

1979

Donen Bricklin crea el primer full de càlcul, més tard anomenat VisiCalc, el qual va donar origen a Lotus 1-2-3 (el 1982), Quattro Pro, i Excel.

1980

A l'octubre, la IBM va començar a buscar un sistema operatiu per a la seva nova computadora personal que anava a llançar al mercat, cosa de la qual es van assabentar Bill Gates i el seu amic Paul Allen, autors del llenguatge de programació Microsoft BASIC, basat en el ja existent llenguatge BASIC.

1981

El 12 d'agost, IBM presenta el seu primer ordinador personal, l'IBM PC.

1983

IBM presentà l'IBM XT amb un processador 8088 de 4,77 Mhz de velocitat i un disc dur de 10 MB.

1984

IBM va presentar l'IBM AT, un sistema amb processador Intel 286, bus d'expansió de 16 bits i 6 Mhz de velocitat. Tenia 512 KB de memòria RAM, un disc dur de 20 Mb i un monitor monocromàtic. En aquell moment el seu preu era de 5.795 dòlars.

Apple Computers presentà el seu Macintosh 128 K amb el sistema operatiu Mac OS, el qual va introduir un Interfície gràfica d'usuari ideada per Xerox.

1985

Microsoft presenta el sistema operatiu Windows, demostrant que els ordinadors compatibles amb IBM podien utilitzar també un entorn gràfic, igual que el que ja utilitzaven els ordinadorsMac d'Apple Computer.

1986

Compaq treu al mercat el primer ordinador basat en el processador Intel 80386, avançant-se a IBM.

1993

Un grup d'investigadors van descobrir que un tret de la mecànica quàntica, anomenat entrellaçament, podia utilitzar-se per superar les limitacions de la teoria del com ('quàntum') aplicada a la construcció de computadores quàntiques i a la teleportació (teleportation).

2000

És presentat el prototip de computador quàntic construït per l'equip d'investigadors d'IBM que constava de 5 àtoms, es programava mitjançant polsos de radiofreqüència i el seu estat podia ser llegit mitjançant instruments de ressonància magnètica, similars als empleats en hospitals i laboratoris de química. En aquest computador, cada un dels àtoms de fluor que el componen actua com un qubit; un qubit és similar a un bit en un computador electrònic tradicional, però amb les diferències que comporta la seva naturalesa explícitament quàntica (superposició d'estats, entrellaçament dels estats de dos qubits…).

ORDINADOR

Un ordinador (del francès ordinateur) o computadora (del llatí computare, calcular) és una màquina electrònica que rep i processa dades per a convertir-les en informació útil. Està formada per un conjunt de circuits integrats i d'altres components relacionats que pot executar amb exactitud, rapidesa i d'acord amb les instruccions que rep per part d'un usuari o d'un programa.

ORDINADOR

L'ordinador està compost pel maquinari (hardware) i el programari (software).

Maquinari

Un ordinador de propòsit general té quatre parts principals: la unitat aritmètico-lògica (ALU), la unitat de control, la memòria i les entrades i sortides dels diversos dispositius (de forma abreujada, Entrada/Sortida).

 Unitat de Control

La Unitat de Control (també anomenat sistema de control o controlador central) dirigeix els diferents components d'un ordinador. Llegeix i interpreta (descodifica) les instruccions del programa una a una i les converteix en una sèrie de senyals de control que operen les altres parts de l'ordinador.

 Ratolí

El ratolí (de la traducció de mouse en anglès) és un perifèric d'ordinador, generalment fabricat en material plàstic, que podem considerar, al mateix temps, com a un dispositiu d'entrada de dades i de control, depenent del programari que maneja en cada moment.

Teclat

Un teclat de computadora és un periféric, físic o virtual (per exemple teclats de pantalla o teclats táctils), utilizats per a la introducció d'ordres i dades en una computadora.

Impressora

Una impressora es un perifèric d'una computadora que permet produir una copia permanent de textes o gráfics de documents guardats en format electrònic, imprimint en paper les dades en medis físics, utilitzant carrets de tinta o tecnología làser. Moltes impressores són utilitzades com a periférics, i estàn permanentment unides a la computadora per un cable.

Multitasca

Mentre que un ordinador pot només executar un programa, normalment és necessari executar varis programes alhora o si més no simular-ho.

Multiprocessament

Alguns ordinadors són dissenyats per distribuir la seva càrrega entre vàries CPUs, una tècnica que abans s'usava només en ordinadors grans i potents, com els supercomputadors, els mainframes i els servidors. Els supercomputadors en particular, normalment ofereixen arquitectures úniques que difereixen significativament de les arquitectures bàsiques de programa emmagatzemat i dels ordinadors de propòsit general.

LLENGUATGES DE PROGRAMACIÓ.

Un llenguatge de programació és un llenguatge informàtic usat per controlar el comportament d'una màquina, normalment unordinador. Cada llenguatge té una sèrie de regles sintàctiques i semàntiques estrictes que cal seguir per escriure un programa informàtic, i que en descriuen l'estructura i el significat respectivament. Aquestes regles permeten especificar tant la classe de dades amb què treballarà el programa com les accions que realitzarà. Mentre que alguns llenguatges es defineixen per una especificació formal (un document), altres són definits oficiosament per una implementació concreta (un compilador).

Tipus estàtics versus dinàmics.

En els sistemes de tipatge estàtics totes les expressions tenen els seus tipus determinats abans que el programa s'executi els (normalment al moment de compilar). Per exemple, 1 i (2+2) són expressions d'enters; no es poden passar a una funció que espera una cadena, o emmagatzemar-se en una variable definida per contenir dates.

Tipus febles i tipus forts

Les característiques d'estàtics i forts són ara generalment considerades conceptes ortogonals, però el seu tractament en textos de l'àmbit de la programació és divers. Alguns utilitzen el terme de tipus forts per referir-se a tipus fortament estàtics o, per augmentar la confusió, simplement com a equivalència de tipus estàtics. De tal manera que C ha estat anomenat com a llenguatge de tipus forts com llenguatge de tipus estàtics febles.

XARXES

Una xarxa informàtica és un grup interconnectat de computadors. La finalitat principal per la creació de una xarxa és compartir els recursos i la informació en la distancia, assegurar la confiabilitat i la disponibilitat de la informació, augmentar la velocitat de transmissió de les dades i reduir el cost general d'aquestes accions.

Tipus de xarxa:

§                     Xarxa d'àrea personal (PAN): és una xarxa d'ordinadors usada per a la comunicació entre els dispositius de la computadora (telèfons incloent les ajudes digitals personals) a prop d'una persona.

§                     Xarxa d'àrea local (LAN): és una xarxa que es limita a una àrea especial relativament petita tal com una habitació, un sol edifici, nau o avió.

§                     Xarxa d'àrea metropolitana (MAN): és una xarxa d'alta velocitat (banda ample) que dóna cobertura en una àrea geogràfica extensa.

§                     Xarxa d'àrea àmplia (WAN): és una xarxa que s'estenen sobre una àrea geogràfica extensa.

§                     Xarxa d'àrea virtual (VPN): és un grup de computadores amb un conjunt comú de recursos a compartir i de requeriments, que es comuniquen com si estiguessin adjunts a una divisió lògica de xarxes de computadores en la qual tots els nodes poden arribar als altre per el medi de difusió(domini del medi de difusió) en la capa d'enllaç de dades.

SISTEMES OPERATIUS

El sistema operatiu és el conjunt dels diferents programes que controlen el funcionament d'un ordinador. Les seves funcions, entre d'altres, consisteixen a gestionar les transferències d'informació internes, procurar la comunicació de l'ordinador amb els operadors, controlar l'execució dels programes amb la detecció dels errors, encadenar automàticament les feines, optimitzar els recursos (memòria, unitat aritmètica, etc), carregar i descarregar automàticament els programes en funció de l'espai de memòria i dels diferents perifèrics.